PAC 1

La fotografia a analitzar és la captada per Peter Lindbergh, per a la revista Vogue España de juliol 2019, on plasma a la cantant Rosalía.

Peter Lindbergh, 2019.

1. Identificació de l’obra
La fotografia publicada en la revista Vogue d’España, el juliol de 2019, mostra a la cantat Rosalía en una sessió de fotos del fotògraf de moda alemany Peter Lindbergh, que la convertirà en la primera cantant espanyola en ocupar la primera portada de la revista des del seu llançament en abril de 1988.

El fotògraf alemany Peter Lindbergh va néixer a la regió Polonesa de Wartheland, el 23 de novembre de 1944. És una de les principals icones del món de la fotografia de moda fins a la seva mort, el 3 de setembre de 2019, a la capital francesa.

La cantant i actriu espanyola Rosalía és l’artista que apareix en l’obra del fotògraf anomenada ”El Cielo Es El Limite”, realitzada amb una càmera professional personal, segurament de l’artista, en blanc i negre, sobre un fons gris i impresa a paper a la revista Vogue Espanya.

2. Context històric, social, polític:

L’obra és realitzada l’any 2019, en el segle XXI, on la moda és una de les principals activitats a nivell internacional. La imatge representa l’empoderament de la dona a i la força que transmet. Un retrat que es pot mostrar a Occident però es impensable que es pugui exhibir en moltes zones del món. En aquest any es reivindiquen drets per la igualtat de la dona i es protesta constantment en contra de la gran xacra com és la violència de gènere, a través d’organitzacions de moviments feministes i d’altres que també lluiten per eradicar les desigualtats socials.

Es produeixen també manifestacions contra el canvi climàtic, amb la presència d’una jove activista, també dona, la Greta Thunbert que insta als polítics i també a què la gent prengui consciència de la situació tan alarmant que està provocant en el món aquest fenomen i que, segons comenten, hem d’aturar entre tots, però de difícil recorregut atesos els grans interessos que existeixen per pal·liar-lo.

A nivell polític, esdeveniments al continent americà des del judici al president Trump acusat d’abús de poder, la massacre d’un estudiant de Texas de 22 persones, les protestes a Xile amb les violacions dels drets humans, la continuïtat del president Maduro a Veneçuela un país amb una forta crisi econòmica, els més de 30.000 incendis que pateix l’Amazones, junt amb les situacions de guerres, de crisi humanitària, que sembla cronificada que viuen a l’Orient mitjà, a l’Àsia i a l’Àfrica, son alguns dels aspectes més rellevants d’aquest període.

3. L’autor i la seva obra:

Peter Lindbergh des de ben jove va començar a tenir contacte amb el món de l’art, estudiant a l’Acadèmia d’Art de Lucerna. De fet en una documental elaborat per DW durant el 2019 mostra la increïble col·lecció de llibres d’art que posseeix. En Peter, als 15 anys va abandonar l’escola i després de passar pel servei militar, les seves intencions van canviar i es va matricular a una Escola d’Art a Berlín. Allà va durar poc i va posar-se en marxa per recórrer Espanya, França i el Marroc. De tornada a Alemanya, de nou es va matricular a l’Escola d’Art i va aconseguir organitzar la seva primera exposició en el 1969. L’art conceptual el va influenciar en els finals dels seus estudis d’art i a utilitzar la fotografia com a mitjà d’expressió. Seguidament, es convertiria en un personatge omnipresent de les revistes alemanyes. Amb el seu trasllat a París va arribar la fama i el reconeixement mundial. Durant el 1971 va començar a treballar com a assistent del fotògraf Hans Lux fins a assolir la seva autonomia com a fotògraf publicitari i artista revolucionari.

Es considera un dels més importants fotògrafs de moda, un dels creadors de l’època de les “models dels anys 90”. ha deixat un rastre de fotografies publicades a revistes llegides per tot el món com Stern, Vogue i Harper’s Bazaar. A més de treballar amb models molt famoses com Christy Turlington, Naomi Campbell, Linda Evangelista, Cindy Crawford, entre d’altres, i algunes que ell mateix a enviat a la fama, després de fotografiar-les.

Sense ell, la fotografia de moda no seria el mateix. Des del seu objectiu s’han publicat campanyes per grans de la moda com Calvin Klein, Giorgio Armani, Donna Karan, i les seves obres han aparegut en portades de revistes internacionals com la de Vogue (esmentada anteriorment). Les seves imatges ajuden a la indústria del luxe a vendre glamur.

Considerat entre els fotògrafs un relator d’històries. Actua com un director de cinema. El fotògraf Jim Rakete, ha dit d’ell que amb les seves fotografies aconsegueix capturar aquell moment que passa entre dues escenes cinematogràfiques, o quan presenta una història i desplega tota aquesta poesia. La nostàlgia, la melancolia són les seves marques personals.
Un dels seus projectes més important que ha realitzat “Testament”, tracta de persones que han estat condemnades a mort als EU. Durant 40 minuts els deixa mirar-se en un mirall en el que hi ha una càmera que el personatges no veuen, així els assassins i els assetjadors de nens estan sols. Amb aquesta prova aconsegueix trobar una mirada que no ha estat manipulada per algú.

Cal fer una especial referència a que en Peter sovint disparava a través d’objectes, per exemple d’un suport d’una partitura, que li donaven línies d’ombra en negre i poc nítides. Dit per ell mateix, el blanc i el negre és com que arriben a l’ànima.

4. Anàlisi formal:

La tècnica que en fa servir és la fotografia digital i instantània, ja que es mostra com a imatge digital publicada en la revista. Es tracta d’un pla sencer, pel fet que els límits inferiors i superiors de la fotografia coincideixen amb el cap i els peus de la cantant.

Cal destacar també que es tracta d’un angle mitjà i es reflecteix la naturalesa de la Rosalía amb el contrast de les tonalitats grises amb el fons fosc de la imatge. Aquests aspectes aporten a l’obra serietat, finesa i suavitat.

La il·luminació es desconeix si és d’estudi o natural. Hi ha diferents tipus d’il·luminació perquè apareixen diferents parts de l’esquerra més fosques i d’altres, com el cos de la model més clares, destacant la il·luminació de la cara amb l’objectiu d’emfatitzar el personatge principal. La llum que apareix ajuda a crear diferents volums que fan que ressalti per complet la cantant. Juga amb una generació d’ombres que provoquen lleugers volums exuberants de la cantant.

Com s’ha mencionat anteriorment, es tracta d’una fotografia en blanc i negre que el que fa és que ens transmeti serietat i delicadesa. Els colors que predominen són de l’escala de grisos, encara que el color dominant és fosc, ja que mitja part de la imatge està composta per una taca de tonalitat fosca. El negre es distorsiona a gris en el fons de la imatge, mentre que veiem que el cabell de la Rosalia és completament negre amb reflexos de llum que venen del lateral esquerre.

Pel que fa a la textura, la imatge està enfocada i conté gra, fet que mostra l’obra de l’autor d’una manera més humana i amb més expressivitat. La composició artística denota d’un gran pes visual central que, en aquest cas és la figura de la cantant que funciona com a punt d’equilibri i simetria, deixant-la al centre de la imatge.

A la imatge predominen els volums i les línies verticals amb incidències horitzontals. També destaquen corbes i diagonals que recorren el cos del personatge central, i en el terra apreciem línies rectes tant horitzontals com verticals, amb el rerefons que el separa de la paret de la fotografia. Les línies i les formes observades ens transmeten serenitat. En el vestit i en els cabells ondulats de la Rosalía s’analitza una certa sensació de moviment i caos, tot i que a la imatge es mantenen rígids fruits de la captura del moment. Un embolic perfecte, sense desenfocaments, però amb distraccions visuals que ens permeten apreciar la imatge de la cantant com s’exhibeix en un pas de ball. Tampoc reconeixem punts de fuga ni de perspectiva en la imatge que cridin l’atenció.

Si parlem de la composició, en primer lloc, podem observar de què es tracta d’una imatge amb un Format de la imatge: El format d’impressió, pot ser d’A4, ja que es tracta d’una publicació en una revista. La mida de la còpia en paper de la fotografia és de: 208×242, retrat realitzat amb la seva càmera digital eina imprescindible en la seva professió, probablement amb un objectiu estàndard o normal/ focal 40-50 mm, format que cobreix l’angle de visió central de l’ull humà i amb una profunditat de camp moderada atesa la seva obsessió per no manipular les seves fotografies que tenen un punt de realisme, li encantava introduir-se a través d’elles en l’ànima de les models. El format de captació, es a dir el suport on s’ha capturat la imatge es Fullframe, ja que es tracta d’una imatge digital.

Convé recordar, que en Peter utilitzava la càmera en mà en moltes de les seves sessions. Va començar a treballar amb Nikomat, gràcies a ells, ell l’utilitzava per treballar 35 mm. Va comentar en una ocasió que ha estat fidel a la marca Nikon durant la seva trajectòria professional. Tampoc li agradava utilitzar Photoshop.

El retrat s’ha fet en el marc d’un espai reduït i buit, ja que no apareix res de fons només s’observa la paret esquerdada i es mostra al personatge principal en el centre ballant.

Referint-nos a la distribució dels elements en l’espai, a la imatge hi apareix només un objecte el qual identifiquem com a personatge central. La distribució dels elements compositius és organitzada, ja que hi ha una figura central en la qual es compon la imatge. El principal punt d’interès és la cantant i fa que concentrem la mirada en ella.

En relació amb la regla de composició, la fotografia segueix la regla dels terços amb la que si dividim la imatge en nou parts iguals i tracem dues línies imaginàries paral·leles i equidistants de forma horitzontal i dues de forma vertical, tenim quatre punts d’intersecció en la qual la cantant apareix en dos dels quatre punts. Es destaca la cantant en primer pla enfocada respecte a l’ombra que es produeix en el lateral esquerre que queda desenfocada.

La fotografia a analitzar forma part de la seqüència d’imatges contagiades per una atmosfera especial que l’autor va capturar a París en la sessió de múltiples fotos dedicada especialment a l’edició del juliol de l’any 2019 de la famosa revista de moda, Vogue.

5. Anàlisi interpretativa

En la sessió de fotos realitzada per l’artista, en Peter Lindbergh ha intentat que l’essència de la compositora destaqui, ja que pel gest de moviment capturat sembla un “taloneig” de flamenc, ens exposa un ball que ens parla del sentiment i de la cultura flamenca de la Rosalía, i a la vegada ens mostra a la cantant amb una personalitat ferma, de gran valentia i d’empoderament.

Quan ens fixem en la funció que té la imatge, podem dir que documenta una realitat, la projecció de la cantant que emergeix en una publicació internacional de les mans del millor fotògraf de moda que amb títol “El Cielo Es El Límite” fa referència al que pensem quan volem convèncer-nos de què podem aconseguir tot el que ens proposem. Ens mostra l’ascensió de la Rosalía amb un somni complert, tot i que amb una actitud desafiant, ens diu que a través dels èxits de la seva veu ha arribat a aquestes altures de la música internacional. Després de conquerir festivals i llistes de vendes el seu talent vola lliure i en la seva primera portada i com a icona de l’artista Lindbergh assoleix un somni més, en l’any en el qual la seva vida va canviar mitjançant el single Malamente.

Finalment, cal dir que l’obra escollida té intenció social que impulsa a l’empoderament de la dona i de la seva força de voluntat, no parlem d’aspectes polítics sinó del poder i de la força d’expressar-se amb plena llibertat. En paraules de la dissenyadora Rei Kawakubo, ella destaca que el més potent del treball d’en Peter és la humanitat inherent que exhibeix en les seves fotografies.

6. Anàlisi crítica

L’artista alemany, Lindbergh ha assolit el seu objectiu principal d’oferir una visió més de les imatges reals i autèntiques que mostra a les seves obres, sobretot a les dones en un format natural. Amb aquesta fotografia genuïna, dona a conèixer a la cantant espanyola amb un caràcter feréstec, en blanc i negre, i amb l’empeny que sempre busca l’autor d’alliberar l’ànima de les persones per sobre dels dictats estètics.

Bibliografia
Documental, D. W. (2019, 4 septiembre). Peter Lindbergh – El fotógrafo de las supermodelos | DW Documental [Vídeo]. YouTube. Data de consulta 24 de febrer de 2022, https://www.youtube.com/watch?v=_avYpLEF594&feature=youtu.be

Lindbergh, Peter. (2021, 29 novembre). Peter Lindbergh. Vogue. Data de consulta 24 de febrer de 2022, https://www.vogue.es/moda/modapedia/fotografos/peter-lindbergh/89

Llopis, Sandra. (2019, 2 desembre). Peter Lindbergh, el maestro de la fotografía de moda. Sandrallopis. Data de consulta 22 de febrer de 2022, https://sandrallopis.com/cultura/peter-lindbergh-maestro-fotografia-moda/

Maximilian. (2019, 24 juliol). Rosalía covers Vogue Spain July 2019 by Peter Lindbergh. Fashionotography. Data de consulta 20 de febrer de 2022, https://www.fashionotography.com/rosalia-covers-vogue-spain-july-2019-by-peter-lindbergh/

Peter Lindbergh — Portfolio. (s. f.). Peter Lindbergh. Data de consulta 24 de febrero de 2022, de http://peterlindbergh.obys.agency/portfolio/

P. (s. f.). Peter Lindbergh. Prisma2Foto. Data de consulta 24 de febrer de 2022, de https://prisma2.com/master/fotografos-retrato/Peter-Lindbergh/

Hojeando «Shadows on the wall», de Peter Lindbergh. (2020, 12 febrero). Data de consulta 24 de febrer de 2022
[Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=my5noTI_knQ

eire Etxazarra Leire Etxazarra
Leire Etxazarra. Blog. Data de consulta 24 de febrer de 2022.
https://www.cartierbressonnoesunreloj.com/?s=peter+lindberg

JOSÉ ALFREDO MARTÍNEZ JARQUÍN. MÈXICO 2019.
https://www.milenio.com/internacional/2019-acontecimientos-mas-importantes-que-marcaron-el-ano