PAC 2

 

 Títol: Jetzt befehle ich – Ara mano jo. 2022. Mari Pau Poveda

 

1. CREACIÓ FOTOGRÀFICA

Preproducció He optat per realitzar aquest projecte fotogràfic amb una imatge que es correspon amb el poder de la submissió i de la dominància. En aquest cas  projectada pel gènere femení amb la finalitat de destacar la figura de la dona com a conductora de la seva vida i, poder així, fer una reflexió sobre el feminisme, idea copsada després dels comentaris realitzats pel professor sobre la PAC 1.

La performance estarà interpretada per mi mateixa i la faré per enregistrar-la en fotografia. He de buscar on col·locar la càmera per tal de trobar l’enquadrament exacte per després demanar a algú que accioni el disparador. L’acció ha de transcórrer en una estança interior amb il·luminació artificial continua i potent que li dona un efecte sòlid que és el que pretenc aconseguir. Pel que fa al vestuari necessitaré la roba adient per tal de representar l’acció com un vestit negre. Així com una màscara, gorra i un maquillatge exagerat. Els elements i objectes propis de l’escena de submissió com cordes, cinturons i d’altres com coixins, un penjador que seran disposats, no com a mera decoració, sinó que formaran part de l’acció amb la seva corresponent funció. Amb l’esbós de la performance en la meva ment assajarem l’acció en l’espai que ja he disposat i on aplicaré un dels recursos expressius que implementaré en aquesta fase sobre la posada en escena.

Presa fotogràfica, amb la preparació del decorat i amb tots els elements i objectes que he d’aconseguir necessaris per l’escenografia, les posicions corporals que he de disposar, pensant què la dona ha de destacar per sobre de la del home que fa el paper de submís, els objectes col·locats per a la seva funció corresponent, i amb una llum ben forta. Tanmateix, realitzo unes primeres preses de prova per comprovar l’enquadrament i la llum amb el dispositiu iPad.

Com que en l’acció jo sóc la protagonista, sóc la persona que realitza la performance, he demanat ajuda perquè algú dispari vàries imatges durant la captació, per després poder fer una selecció acurada a la recerca de disposar de la imatge que més m’atregui i que hagi copsat l’escena que vull proposar com a projecte fotogràfic, inspirada en els feliços anys 20 de Berlín.

Postproducció Com la fotografia és digital he de retocar la imatge presa amb un programa d’edició d’imatge digital que em permeti obtenir la saturació desitjada per donar-li aquest aspecte intens del color.

 

2. JUSTIFICACIÓ CONCEPTUAL

El títol de la performance destinada a ser una peça fotogràfica porta per títol “Jetzt befehle ich” o el que és el mateix “Ara mano Jo” vol expressar la força del gènere femení amb el poder de la submissió i de la dominància. Amb la finalitat de destacar la figura de la dona com a conductora de la seva vida, poderosa i lliure, que decideix ella sobre el seu cos, un cos que es converteix «en vehicle contestatari per a reivindicar la llibertat d’expressió, i a la vegada en material de creació i destrucció».

Com s’exposa en el mòdul la performance «es genera, des d’una posició de resistència al sistema, uns codis alternatius a l’art convencional de galeries i museus, i el rebuig implícit de les pràctiques que converteixen l’art en una mercaderia. En general, es tracta d’accions efímeres que parteixen del protagonisme del cos, que tindrà un paper decisiu en la desmaterialització de l’obra: el cos de l’artista es marca o es manipula en un escenari públic o privat, i es documenta amb un registre fotogràfic». En el meu projecte he volgut copsar  la influència de Simone de Beauvoir i de les teories psicoanalítiques de Wilhelm Reich, amb el seu interès sobre les expressions eròtiques. A La revolución sexual y otros escritos, llibre important entre els joves revolucionaris de les dècades de 1960 i 1970, Reich critica la societat i la moral patriarcal contemporània i explica que l’opressió sexual, especialment quan som joves, resulta d’un sistema submís de persones. Reich mostra com la família reprodueix inconscientment ideologies, morals i estructures espirituals que afavoreixen l’statusquo, donant lloc a personatges submisos i autoritaris. Això pot crear confusió emocional i, a més, és un brou de cultiu per al feixisme (també mostrat en Psicologia de masses feixista). No obstant això, Reich està en contra de l’autoregulació de les persones, les seves emocions i els seus esperits. Entre altres coses, la revolució sexual parla de l’escut emocional format en la infància, com a resultat de la repressió dels sentiments, donant com a resultat la rigidesa de la personalitat que impedeix a les persones aprofitar al màxim les seves emocions. Gaudir de la vida al màxim. Reich descriu la relació entre el cos i la ment i conclou que el patriarcat i la família tirànica tenen el seu origen i fi en la igualtat econòmica i la llibertat sexual. En particular, l’opressió és practicada per l’estat capitalista, l’ètica de l’església, l’educació basada en la disciplina i el distanciament del treball i la família. El nucli de l’estructura psicològica és la sexualitat. Intentar canviar l’economia sense canviar el sexe reprimit significa no entendre la relació entre els dos. També explica, que els patrons culturals i sexuals es reconcilien entre si. Per això, hi ha revolució social sense revolució sexual. Així va desenvolupar la idea d’una revolució integral en la vida moderna. The Sexual Revolution va ser un llibre que va ser odiat i cremat pels nazis i després pels Estats Units. Aquesta és una de les seves obres més famoses, especialment al nostre país, i les seves principals idees continuen sent de gran interès.

A més a més, convé ressaltar l’obra d’una altra artista visual multidisciplinària sobre la incorporació sexual del cos, en la que l’autora Carolee Schneemann va descriure alguna de les seves performance com un «ritu eròtic», a la vegada que  concebia «la carn com a material». Així com la posada en escena del dolor físic i de com la imatge fotogràfica s’introdueix en la intimitat dels fotògrafs. Amb les seves obres Schneemann va transformar la definició d’art, especialment el discurs sobre el cos, la sexualitat i el gènere. La història del seu treball es caracteritza per la recerca sobre les tradicions visuals arcaiques, el plaer arrabassat dels tabús supressors, el cos de l’artista en una relació dinàmica amb el cos social. L’artista van militar a favor de la visibilització de l’art realitzat per dones, a més de ser pionera en les noves pràctiques en el camp del vídeo, el cinema experimental, el happening i la performance.

La imatge que he volgut captar de la performance l’he trobat en una font inspiradora i plena de recursos tant de vídeo com fotogràfics, com ja he comentat del Berlín dels feliços anys 20, en la república de Weimar, entre 1919 i 1933, on els alemanys i les alemanyes van gaudir d’una llibertat basada en l’hedonisme i la desinhibició sexual que no arribaria a alguns llocs d’Europa fins a ben entrats els anys noranta del segle passat. Símptoma de l’emancipació de la dona de la petita burgesia, per primera vegada partícip dels plaers del tabac, de la beguda i del ball gairebé en igualtat de condicions a l’home, i d’un fet puixant en el llibertinatge sexual. Els anys 20, també decisius pel que fa al sufragi femení, quan a l’any 1918, el Consell de Diputats d’Alemanya va permetre la votació per a totes les persones de sexe masculí i femení d’almenys 20 anys d’edat. Això va portar a que les dones poguessin votar, per primera vegada, en les eleccions a l’Assemblea Nacional, al gener de 1919. Època d’esplendor, relativa a la cultura audiovisual la Universum Film AG deixava bocabadat al món amb les seves fites expressionistes, produccions ambicioses, plenes d’efectes especials, pensades per a commoure i aclaparar amb històries més grans que la vida. I més tempestuoses. Encara que també, en aquesta època és va conrear la gènesis del feixisme que es va desenvolupar a tota Europa.

La fotografia presentada no deixa de ser una acció en la què un cos masculí es mostra de manera submisa en una posició d’ajupit al terra, amb una aparença de depenent en tota regla, pres i lligat d’una forma que no es pot defensar i privat d’una llibertat inherent que té atorgada des de sempre, atès que es tracta d’un home. A la imatge també és present un cos femení que es mostra dempeus, en una posició de superioritat, d’avantatge, amb una gestualitat pròpia del qui vol tiranitzar i que en qualsevol moment pot fer servir la força per subjugar el seu reu. El que es veu representat és quasi pèrfid, tot i que alhora eròtic i provocatiu. Una imatge que vol evocar un canvi de paradigma en el sentit que els que han de canviar són ells, els homes. Les situacions que pateixen moltes dones, d’assetjament, d’abús sexual, de violació, d’esclavatge, de  maltractament físic i emocional, i tantes pràctiques d’abús i denigració envers les dones a partir de la posició de poder i privilegi dels homes. L’anomenat terrorisme masclista del qual són víctimes les dones, nenes, mares, àvies i filles. Segons dades a Catalunya es registren cada dia tres denúncies per violació, encara que la xifra és bastant més elevada, ja que hi ha casos que per por o per vergonya no es denuncien.

Aquesta temàtica en els meus interessos com a artista, puc dir que representen en aquest sentit, la manera d’explorar el meu jo més profund, jo com a persona del gènere femení, jo com a dona. Saber fins a on podem arribar les dones amb la dominació, en sentir-nos superiors, sense por i també fortes, en que no hi hagi res que ens pugui aturar i que ens prepari el camí per on conduir les nostres vides i poder salvar-nos de tots els atacs i obstacles que se’ns imposin.

3. JUSTIFICACIÓ FORMAL

La fotografia s’ha realitzat amb la Càmera iSight de 8 Mpx de l’iPad Air 2 amb un objectiu de 33 mm i una profunditat de camp de f/2.4, la mida és de 2093 x 3206 mm, pesa 1,6 MB, amb ISO200. S’ha capturat la imatge amb aquest dispositiu perquè la càmera ofereix una saturació de color i tons més càlids que d’altres.

La imatge està composta per diferents tons de color que poden ser més  intensos. Aquesta intensitat és la saturació. Segons el text “Un mitjà, moltes disciplines”, identifiquen a aquest terme com «un canvi en la intensitat del color o, millor dit, és el canvi que té un  color en el seu estat pur». El recurs que he emprat és la saturació, que provoca l’estímul d’un entorn càlid que edifica l’espai físic on es constitueix l’acció. La imatge ha estat retocada amb l’aplicació de fotos del dispositiu Apple, ja que en haver-la captat amb l’iPad Air 2 hi apareixerà un alt nivell de definició.

En la imatge a analitzar podem observar un nivell alt de saturació, és a dir, contemplem colors vius que ressalten com el taronja, el vermell, el negre i el blanc. Respecte al color taronja que trobem en el terra, aquest ens transmet un sentiment de força, de foc i de dinamisme. El color rosa i fúcsia que es combinen en la tela dels coixins transmeten sensació de luxúria, és a dir, del desig i de l’activitat sexual amb desesperació. A més, també aquests colors son significat d’una barreja de feminitat, romanticisme i calma. Seguidament, el color morat també present en els coixins transmet melancolia, misticisme. D’altra banda, el vestit negre de la dona aporta a la imatge empoderament, elegància, estil, formalitat, prestigi i a la vegada malicia, foscor i pecat. El blanc del fons aporta tranquil·litat i pau en l’escena, a més aquest color s’associa a la puresa i la innocència. El penja-robes de peu que hi apareix en escena és símbol de domini, ja que en ell estan penjades les diferents eines de dominació per ser observades.

Tal com diu el mòduls estudiats “Recursos expressius” quan parlem de posada en escena parlem implícitament de narració, en altre paraules expliquem una història, establim un guió i un escenari. Com es mostra a la fotografia presentada.

Aquest és l’altre recurs expressiu emprat al projecte, tota la posada en escena té a veure amb un simulacre: allò que sembla veritat però no ho és. Fontcuberta, en el seu llibre La fúria de les imatges, diu que tot el que veiem des de l’àmbit fotogràfic no és més que una posada en escena, encara que sigui una foto directa, atès que hi ha un enquadrament, una retallada i una virtualització de la realitat. En aquest sentit, el paper de l’artista ja no consisteix a «produir obres», sinó a «prescriure sentits». Em particular, l’exacerbació del model, de la façana i del maquillatge és portat a un nivell en què el contingut es torna explosiu: són explosions de color i de concepte portades a un extrem (suprafemení, supramasculí). En la societat dels mitjans de comunicació de massa tot es transforma en un aparador.

He volgut seguir la línia de treball de l’artista Cindy Sherman influenciada per les pel·lícules de Hollywood on munta els seus propis escenaris, i on l’artista és model i autora al mateix temps, transgredint el contingut dels rols en exercir de subjecte i executora de la presa, i on es qüestiona constantment l’àmbit de la feminitat i de les normes socials establertes entorn d’aquest àmbit. Per a dur a terme aquestes posades en escena, es requereix una gran producció amb equips humans implicats, en que la recerca de la localització i de l’espai així com la transformació d’aquests impliquen una gran intervenció per planificar la posada en escena a fi que la instantània última cobri molt cos. Fent referència al text, tot l’art de posada en escena contemporani té un component de simulacre. Considerant-ho detingudament, no hi ha fotografia sense simulacre ni posada en escena.

 

BIBLIOGRAFIA

 

– Apartats dels mòduls “Un mitjà moltes disciplines”, “Referències i pretextos artístics” i “Recursos Expressius”

 

– Carlos Trilnick. (1964, 18 febrero). Carolee Schneemann | IDIS. IDIS. Data de consulta 21 de març de 2022, de https://proyectoidis.org/carolee-schneemann/

 

– Deutsche Welle (www.dw.com). (s. f.). Alemania en los años 20: un paseo por el Berlín de “Cabaret”. DW.COM. Data de consulta 21 de març de 2022, de https://www.dw.com/es/la-capital-de-alemania-en-los-a%C3%B1os-20-un-paseo-por-el-berl%C3%ADn-de-cabaret/a-46886329

 

– Deutsche Welle (www.dw.com). (s. f.-a). 100 años del voto femenino en Alemania: equidad incompleta. DW.COM. Data de consulta 21 de març de 2022, de https://www.dw.com/es/100-a%C3%B1os-del-voto-femenino-en-alemania-falta-mucho-para-lograr-verdadera-equidad/a-46266007

 

– Reich, W. (2020). La revolución sexual y otros escritos. Irrecuperables. Data de consulta 20 de març de 2022.

 

– Salvatierra, I. M. V. (2021, 4 noviembre). Tres denúncies per violació al dia a Catalunya, però la xifra oculta seria molt superior. CCMA. Data de consulta 21 de març de 2022, de https://www.ccma.cat/catradio/el-mati-de-catalunya-radio/cada-dia-es-denuncien-tres-violacions-a-catalunya-pero-la-xifra-oculta-es-molt-superior/noticia/3127854/

 

– Vallín, P. (2020, 17 febrero). La década impía. La Vanguardia. Data de consulta 21 de març de 2022, de https://www.lavanguardia.com/historiayvida/historia-contemporanea/20200216/473331093852/jazz-fascismo-anos-20-cine.html