Títol: UNA TROBADA A LA PRIMAVERA DE 2022.
- CREACIÓ FOTOGRÀFICA
En aquest projecte fotogràfic hi ha unes imatges normals que semblen no tenir cap interès ni transcendència, però estan en plena actualitat i es corresponen amb la situació desesperada que ha portat a moltes persones a fugir del seu país, a separar-se de les seves famílies, i a haver de marxar de les seves cases, dels seus pobles, del seu propi territori, i tot això abandonant allà els pares, els marits, els fills, els nets, els germans, els cosins, els amics. I també, segurament, algun familiar o amic del gènere femení, tots ells essers humans, que es troben en un país atroçment atacat, envaït, en guerra des de fa pràcticament dos mesos. Ciutadania que ha estat cridada a defensar un país, a lluitar per la seva llibertat, per la seva estabilitat, per la seva democràcia, més enllà de la governança dels poders fàctics.
Les imatges en realitat no tenen un significat peculiar, no interessen especialment ni criden l’atenció, semblen fotografies bastant normals, captades en una trobada qualsevol, en un moment qualsevol, que poden semblar ordinàries si no fos per la història d’impotència que hi ha al darrera de cada una d’elles. Es tracta de fotografies que no han estat preparades, és a dir, en un escenari en el que no ha estat arranjat ni el decorat, ni tampoc la disposició dels elements ni dels objectes, ni res que faci pensar que escenifiquen el moment. Totes elles captades de forma natural en un instant que no ha estat construït i emprant el moment decisiu, que et fa reflexionar en el que està succeint en aquell moment a només 2.817 Km.
- JUSTIFICACIÓ CONCEPTUAL
El projecte fotogràfic vol deixar una empremta de la situació de dones soles amb els seus fills que han arribat a Catalunya provinents d’Ucraïna i que han estat acollides per vàries famílies, com les que es mostren en les imatges acollides en el meu municipi i que van ser convidades a una trobada de convivència de primavera amb un bon àpat i en la que van tastar els famosos “calçots”. La majoria només parlava ucraïnès, i va ser difícil la comunicació amb elles però que van ser agraïdament felices en aquell instant, tot i tenir el cor i el seu cap inundat de tristor i d’incerteses.
Com s’exposa en el mòdul sobre la dimensió social i transformadora «La fotografia reafirma el sentiment que un té d’un mateix i de la seva unitat familiar o entorn. Perquè la importància d’acudir a una celebració en un entorn familiar o d’amistat és, sobretot, la inclusió i pertinença que una persona sent pel fet d’haver-se sentit convidada, però són ritus socials».
En el projecte he volgut copsar la influència de Pierre Bourdieu en el seu llibre “Un arte medio”, 1965. Assaig sobre els usos socials de la fotografia, el subtítol del llibre ja ens parla i ens dona pistes per a entendre que es proposa l’autor. Aquí el que de veritat interessa no és tant la fotografia en la seva dimensió tècnica, històrica o artística, com la seva condició de pràctica social generalitzada. La qual cosa vol dir que els qui tenen un major protagonisme en aquesta obra no són precisament els grans noms de la fotografia artística, sinó la gent anònima que pren fotos d’una festa, de l’aniversari del seu fill, del viatge de noces o de les seves vacances a la platja. Investigar els “usos socials de la fotografia” significa prioritzar aquells sectors socials que són responsables de la major part de les instantànies que circulen. Per aquesta raó, quan Bourdieu comença a buscar material per al seu estudi no se li ocorre visitar una exposició retrospectiva d’altres autors com Man Raig, consultar un catàleg de Moholy-Nagy, ni tan sols anar darrere d’autors d’orientació més documentalista, com August Sander o Walker Evans. El que fa Bourdieu és demanar-li a Jeannot, persona del món rural occità i amic de la infància, que li deixi veure les fotos que guarda en una vella caixa de sabates, fotos familiars i de records de les que Bourdieu confessa haver après moltíssim observant aquests retrats i meditant o conversant sobre ells.
A més a més, convé ressaltar l’obra de l’artista que va encunyar l’expressió “El moment decisiu” un dels grans mestres que ha tingut la fotografia, Henry Cartier-Bresson. El ‘moment decisiu’ cal buscar-lo, no pots deixar que vingui, encara que si saps d’un esdeveniment que succeirà cerca el millor lloc per a fotografiar-lo. Això ho sabien artistes com la parella Ernö Friedmann i Gerda Taro, més coneguts pel pseudònim de Robert Capa o el nostre Agustí Centelles, fotògraf català, considerat un dels pioners del fotoperiodisme modern a Europa que es va emportar, el 1939, una maleta a l’exili carregada amb milers de negatius dels anys de la República i la Guerra Civil, i que va ser amagada a França fins la mort del dictador i que va ser a partir de 1978 que el contingut arriba al gran públic.
Ha quedat més que palès que Robert Capa aconseguia instants que, en algunes ocasions, prevalien visualment per sobre de la seva tècnica. El 6 de juny de 1944, dia del desembarcament de Normandia (II Guerra Mundial) ell era present a la platja d’Omaha on volia obtenir informació de primera mà. La foto de portada, segons ha publicat Adobe (repassant el plugin que no van treure en Photoshop CS6 sobre el ‘deblurring’), té un desplaçament lateral, de 50 píxels. Però, malgrat aquesta deficiència tècnica, no perd força. Ens transmet un moment, un moment decisiu. I prima més això que el que sigui millor o pitjor tècnicament parlant. En total va prendre 106 fotografies. Encara que el moment decisiu s’atribueix a Cartier-Bresson, també és una mica de Capa, en tots dos podem advertir el do de l’oportunitat per a captar la foto adient. De fet, entre tos dos, Capa i Cartier-Bresson, van donar pas a una criatura que es va dir Agència Magnum. Com destaca en la pròpia web de Magnum, els encarregats d’iniciar el projecte van ser Robert Capa, Henri Cartier-Bresson, George Rodger i David Seymour. El grup de fotògrafs va quedar bastant marcat per la tragèdia de la II Guerra Mundial, per la qual cosa dos anys després de la seva finalització van decidir inaugurar una agència d’imatges que no sols incidiria en el que es mostra, sinó en com es fa. Ja en la meitat del segle XX, els fundadors de l’Agència Magnum van pronosticar les funcions que els fotògrafs tindrien en el futur. Segons indica George Rodger, Robert Capa va preveure la importància que tindrien els petits dispositius en el món de la imatge. Cada vegada més, la fotografia era instantània i transportable, es tractava llavors de començar a portar a la pràctica això de “estar en el lloc adequat en el moment oportú”.
Com ve s’assenyala als mòduls «la complexitat augmenta enormement quan ens adonem que tant la fotografia com la historia entesa com a disciplina són mirades travessades per circumstàncies especifiques tant ideològiques com de l’època a què pertanyen. Una comparació entre el fotògraf i l’historiador, com han establert crítics com Sigfried Kracauer i altres autors, seria que una cosa que tenen tots dos en comú és que seleccionen la porció de la realitat que volen mostrar. Una fotografia és un punt de vista marcat per la subjectivitat i la intenció de l’autor». En aquest sentit, l’ús de les imatges com a document històric revesteix una major complexitat del que pot semblar i sovint les fotografies són utilitzades com a il·lustració sense entendre del tot la complexitat i implicacions d’una imatge.
Per tal de relacionar aquest treball amb el context històric, social i polític del present, ens inspirem en “El contracte civil de fotografia” treball innovador d’Ariella Azoulay, professora de cultura visual i fotografia a la Universitat de Tel Aviv, on s’ofereix un replantejament convincent de l’estatus polític i ètic de la fotografia. En el seu extraordinari relat del “contracte civil” de la fotografia, revisa a fons la nostra comprensió de les relacions de poder que sostenen i fan possibles els significats fotogràfics. La fotografia, insisteix, s’ha de pensar i entendre en la seva inseparabilitat de les nombroses catàstrofes de la història recent. En l’obra l’autora té en compte el paper crucial de les fotografies en la creació i destrucció dels ciutadans. Azoulay situa la fotografia en el context de la teoria política, desafiant l’important treball de Susan Sontag sobre fotografia i guerra. Per a Azoulay, la fotografia del sofriment induït políticament fa una crida als drets i constitueix una reivindicació d’emergència. El text treballa amb una sèrie de fotografies que fan crides urgents, reunint perspectives autobiogràfiques, polítiques i teòriques per establir el paper de la fotografia en la creació de l’espai visual de la política, treball urgent i reflexiu. A l’any 2019 en una conferència, a la Fundació Tàpies de Barcelona, sobre “Els orígens imperials de la democràcia” on l’autora va parlar sobre els orígens de la democràcia, vinculats al principi de l’imperialisme europeu. Ella els situa al 1492, on es troba l’origen de la democràcia, que està vinculada a grans moviments de població: a l’expulsió de gent, a les migracions forçades. La democràcia es converteix en un mecanisme que atorga a la gent l’estatus d’estranger, d’irregular. Això ja comença amb el sistema de castes a l’imperi espanyol, amb l’exclusió dels moriscos, dels mestissos. Aquest intent de tractar la gent com a categories és el fonament de la democràcia. Es creen cossos diferencials, que separen la gent. És una part essencial de la democràcia moderna, i explica que les democràcies modernes són més aviat democràcies imperials.
Els meus interessos com a artista és fer-ne difusió, mostrar i fer visible aquestes situacions mitjançant les imatges captades, proves gràfiques que puguin arribar a tothom, i a tot arreu, poder fer ressò d’aquestes situacions que el món les pugui veure i observar, sembla que el que no es veu no existeix, oi?. Doncs hi és, existeix i de fet no ha deixat mai d’existir, les migracions forçades de moltes persones, més de 10 milions en dos mesos en el cas d’Ucraïna, però hi ha tantes d’altres persones que han hagut de deixar els seus països degut a les guerres, i que no han tingut tanta sort, i o bé, han estat víctimes i han mort indiscriminadament, o bé han quedat atrapades en camps de persones refugiades. Segons ACNUR, des de l’inici del segle XXI les guerres s’han multiplicat a l’Àfrica i a l’Orient mitjà, encara que també actualment hi ha guerres a Europa i a l’Àsia central.
3. JUSTIFICACIÓ FORMAL
Les característiques de les imatges són les següents:
Imatge 1 – Fotomuntatge: la fotografia s’ha fet amb un Apple Iphone X amb la back dual càmera amb gran angular 28 mm i una profunditat de camp de f/1.8, 12 MP, la mida és de 3024 x 4032 mm, i amb un pes de 1.8 MB, ISO20.
Imatge 2 – Format: la fotografia s’ha fet amb un Apple Iphone X amb la back dual càmera amb gran angular 28 mm i una profunditat de camp de f/1.8, 12 MP, la mida és de 3024 x 4032 mm, i amb un pes de 1.9 MB, ISO20.
Imatge 3 – Format: la fotografia s’ha fet amb un Apple Iphone X amb la back dual càmera amb gran angular 28 mm i una profunditat de camp de f/1.8, 12 MP, la mida és de 3024 x 4032 mm, i amb un pes de 2.3 MB, ISO20
L’ús dels recursos expressius que he utilitzat són el fotomuntatge i el format. El fotomuntatge propi del dadaisme caracteritzat per la revolta contra les concepcions generals de la cultura i contra la situació social i coetànies que va tenir com a precedent l’expressionisme, el cubisme i el futurisme. On el collage tracta un tema central que aborda: la insatisfacció i la necessitat de transformació En el mòdul es defineix bàsicament en aquesta composició o collage que es pot fer retallant altres il·lustracions i ajuntant-les. No obstant això, les conseqüències estètiques que es deriven d’aquest simple acte poden ser enormes. El fotomuntatge és gairebé tan antic com la mateixa fotografia i guarda una relació directa amb l’inconscient: podem igualar i barrejar plànols, subjectes i objectes que habitualment no poden barrejar-se i crear noves realitats combinant elements tant simbòlics com reals que creen un nou significat com el que jo he utilitzat amb la Viktoria tastant un “calçot” en un escenari actual a Ucraïna, pràcticament en temps real, i de teló de fons la destrucció d’un edifici d’una ciutat qualsevol ucraïnesa per la invasió sistemàtica que està rebent aquest país.
El fotomuntatge ha estat creat amb l’editor de fotografia i vídeo PicsArt integrat a l’iPad Air 2, perquè el dispositiu ofereix una saturació de color i tons més càlids que d’altres. La fotografia que serveix d’escenari i que mostra un edifici destruït té una mida de 1024×523 està creada per Emergency Service Of Ukraine. ZUMAPRESS. S’ha cercat a Google utilitzant el CC Search cercador d’imatges de llicències Creative Commons, per trobar imatges lliures de drets d’autor.
Per finalitzar cal destacar que les fotografies estan preses en petit format, atès els dispositius emprats que no són càmeres pròpiament, sinó que es tracta d’un mòbil i d’una tauleta, que a banda de les prestacions pròpies també tenen càmera fotogràfica incorporada i per tant poden fer fotografies. Com s’assenyala en el mòdul aquest tipus de format està molt vinculat a la immediatesa de la presa de les imatges, que poder capturar gran quantitat d’elles de manera instantània i àgil, per tal de immortalitzar un moment amb la rapidesa que l’actualitat ens mana.
Entre tots hem de capturar l’expressió del més gran desig de pau i de la rotunda negació envers les guerres.
BIBLIOGRAFIA
– Mòdul “Enfocaments teòrics en la fotografia” l’apartat: Transcendència política i social de la fotografia.
– Mòdul “Referències i pretextos artístics”: l’apartat: La construcció de l’espai des de New Topographics; Protesta, activisme i denúncia; L’instant decisiu; Gènere i dissidències sexuals.
– Mòdul “Recursos expressius”: Fotomuntatge i Format.
– Boltanski. (s. f.). BOLTANSKI La retorica de la figura_En_Bourdieu_Un arte intermedio.pdf. BOLTANSKI. Recuperado 21 abril de 2022, http://www.kaleidoscopio.com.ar/fs_files/user_img/textos_antropologia_cultural/BOLTANSKI%20La%20retorica%20de%20la%20figura_En_Bourdieu_Un%20arte%20intermedio.pdf
– Emergency Service Of Ukraine Contribució: ZUMAPRESS.com
– Dominguez Lanvin Alfonso. (2012, 5 junio). El «momento decisivo» a través de los ojos nuestros lectores. Xatakafoto. Recuperado 21 de abril de 2022, de https://www.xatakafoto.com/colecciones/el-momento-decisivo-a-traves-de-los-ojos-nuestros-lectores
– Magnum Photos. (2022, 21 abril). Magnum Photos. Recuperado 21 de abril de 2022, de https://www.magnumphotos.com/photographers/
– Luna José Antonio. (2015, 13 julio). Así surgió la agencia de fotografía más importante de la historia. Así surgió la agencia de fotografía más importante de la historia. Recuperado 21 de abril de 2022, de https://hipertextual.com/2015/07/magnum-photos
– Centelles Sergi. (2022, 20 abril). Reporters gràfics Agustí Centelles. Reporters gràfics Agustí Centelles. Recuperado 20 de abril de 2022, de
http://www.reportersgrafics.net/ca/autors/centelles
– C.C. (2022, 20 abril). The civil contract of photography. Ariella Azoulay. Recuperado 20 de abril de 2022, de http://cargocollective.com/AriellaAzoulay/The-civil-contract-of-photography
– Nerin Gustau. (2019, 29 marzo). Els orígens imperials de la democràcia. Azoulay parla sobre els origens imperials de la democràcia. Recuperado 21 de abril de 2022, de https://www.elnacional.cat/ca/cultura/airella-azoulay-imperialisme-democracia-fotografia-arxius_369628_102.html
– ACNUR La Oficina del Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Refugiados. (s. f.). ACNUR. Recuperado 22 de abril de 2022, de https://www.acnur.org/es-es/el-acnur.html
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.